Sota la gran petja d'ombra del gegant metàl·lic que amenaça de caure inexorable damunt el meu cap, em sento poca cosa més que una formigueta.
Penso en aquella desafortunada que aquest matí he trepitjat amb la roda de la meva bici...
Haurà tingut també aquest fugaç pensament?
Haurà aprofitat la oportunitat d'immortalitzar aquest moment?
Jo, sí. I tan sols per això ja em considero molt afortunat...
Molt bo l'enquadre.
ResponEliminaHo has fet amb un gran angular?
Mirare sobin aquest bloc
Emili